An codificadorés un dispositiu que compila i converteix un senyal (com ara un flux de bits) o dades en un formulari de senyal que es pot utilitzar per a la comunicació, la transmissió i l'emmagatzematge. El codificador converteix el desplaçament angular o el desplaçament lineal en un senyal elèctric, el primer s'anomena disc de codi i el segon s'anomena vara de mesura. Segons el mètode de lectura, el codificador es pot dividir en dos tipus: tipus de contacte i tipus sense contacte; segons el principi de funcionament, el codificador es pot dividir en dos tipus: tipus incremental i tipus absolut. El codificador incremental converteix el desplaçament en un senyal elèctric periòdic i després converteix el senyal elèctric en un pols de recompte i utilitza el nombre de polsos per representar la magnitud del desplaçament. Cada posició del codificador absolut correspon a un determinat codi digital, de manera que la seva indicació només està relacionada amb les posicions inicial i final del mesurament, però no té res a veure amb el procés intermedi del mesurament.
Classificació dels codificadors
Segons el principi de detecció, l'encoder es pot dividir en tipus òptic, tipus magnètic, tipus inductiu i tipus capacitiu. Segons el seu mètode de calibratge i la forma de sortida del senyal, es pot dividir en tres tipus: tipus incremental, tipus absolut i tipus híbrid.
Codificador incremental:
Codificador incrementalutilitza directament el principi de la conversió fotoelèctrica per generar tres grups de polsos d'ona quadrada de fase A, B i Z; la diferència de fase entre els dos grups de polsos A i B és de 90 graus, de manera que es pot jutjar fàcilment la direcció de rotació, mentre que la fase Z és un pols per revolució, que s'utilitza per al posicionament del punt de referència. Els seus avantatges són un principi i una estructura senzills, la vida útil mecànica mitjana pot ser superior a desenes de milers d'hores, una forta capacitat antiinterferències, una alta fiabilitat i una aplicació adequada per a la transmissió a llarga distància.
Codificador absolut:
El codificador absolut és un sensor que emet números directament. Al seu disc de codi circular, hi ha diversos discs de codi concèntrics al llarg de la direcció radial. Els arbres de sector de la pista de codi tenen una doble relació. El nombre de pistes de codi al disc de codi és el nombre de dígits del seu nombre binari. A un costat del disc de codi hi ha una font de llum i a l'altre costat hi ha un element fotosensible corresponent a cada pista de codi. Quan el disc de codi es troba en diferents posicions, cada element fotosensible converteix un senyal de nivell corresponent segons si està il·luminat o no, formant un nombre binari. La característica d'aquest codificador és que no cal cap comptador i es pot llegir un codi digital fix corresponent a la posició a qualsevol posició de l'eix giratori.
Codificador absolut híbrid:
Encoder absolut híbrid, genera dos conjunts d'informació, un conjunt d'informació s'utilitza per detectar la posició del pol magnètic, amb funció d'informació absoluta; l'altre conjunt és exactament la mateixa que la informació de sortida de l'encoder incremental.
Data de publicació: 20 de febrer de 2023
